Miquel Duran Martínez, pintor i dinamitzador cultural
Neix el 10 de febrer de l’any 1939 accidentalment a Barcelona, tot just acabada la Guerra Civil. Va ser batejat a la parròquia de les Preses, on viurà sempre a la casa pairal del seu pare, al carrer Major, núm. 8. Després d’acabar els estudis primaris, començà a treballar en un taller de sants a Olot, feina que compaginà amb estudis de dibuix i pintura a l’acadèmia Carbonell. La seva passió per la pintura el va dur a participar en diferents concursos de pintura, aconseguint diversos premis, entre ells un guardó provincial que va portar com a becari a Madrid. A la capital d’Espanya va tenir la oportunitat d’ampliar els seus horitzons, visitant el Museu del Prado i coneixent els grans mestres de la pintura.
Gràcies al seu bon amic Miquel Gil Bonancia, coneixerà també grans artistes i intel-lectuals gironins com Emília Xargy
L’any 1960, Josep Mora Campanins li feu la primera de les moltes entrevistes que li farien durant la seva carrera. Un any després, va conèixer a Figueres en Joan Sibecas, que es va convertir en el seu gran mestre i amic i va tenir un paper vital a la seva trajectòria. Sibecas li va presentar a Carles Fages de Climent, amb qui va forjar també una gran amistat, i així, progressivament, va anar fent amics del món intel·lectual, entre ells figures com Evarist Vallès, Felip Vilà, Montserrat Vayreda, Carme Guasch, Maria Perxés, Maria Àngels Anglada, Josep Murlà, Domènec Moli o Jordi Pujiula. Paral·lelament, i gràcies al seu bon amic Miquel Gil Bonancia, va conèixer també grans artistes i intel·lectuals gironins com Emília Xargay, Glòria Morera, Isidre Vicens, Esther Boix i Miquel Oliva Prat. Aquest darrer, un eminent arqueòleg, fou qui el va iniciar en una de les seves principals aficions, l’arqueologia, que juntament amb l’excursionisme i el pessebrisme ha cultivat sempre.
D’altra banda, en Miquel Duran i en Josep Ros i Domènech, secretari d’administració de l’Ajuntament de les Preses i “gran ciutadà del món”, tal com l’anomena en Miquel, organitzen grans tertúlies d’intel·lectuals a la casa pairal, on s’hi van afegint d’altres com Josep Maria Mir Mas de Xeixàs. D’aquesta manera, va adquirint cultura, va fent exposicions i a més va cultivant amistats, sempre molt més grans que ell, ja que donada la seva bonhomia sempre és ben rebut a tots els cercles de pintors com els olotins Gussinyé Barnades i Pujol, Marina Vayreda, Sebastià Congost, Aulí Bassols.
ARTIFEX D’UNS GEGANTS AMB MOLTES REFERÈNCIES HISTÒRIQUES
Des de molt jove, Miquel Duran es va mostrar molt aficionat al teatre i participà en moltes obres teatrals com a actor, director i escenògraf a Les Preses. A Olot, un grup de joves pintors van constituir l’anomenat “Art Juvenil d’Olot”, que anys més tard canviaria el nom per “Doll d’Art” del qual en Miquel Duran seria el seu primer president. També va ser el fundador, juntament amb en Jordi Alentorn i Vilà i Mn. Joan Pagès, dels “Amics del Vescomtat de Bas“. Així mateix, també forma part dels “Amics de l’Alta Garrotxa” des de l’any 1986. La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1963 al Casino de Ripoll. Uns anys més tard, al 1984, va fundar el Centre Cultural de les Preses, del qual en fou president durant 27 anys.
Així mateix, és també el fundador i director de l‘Escola de Plàstica de les Preses, aules que han vist passar més de dos-cents alumnes des del seu inici. Des de ben petit té, a més, una dèria pels Gegants d’Olot, els quals qualifica com “els millors del món”. De més gran feu diversos intents per crear-ne uns a les Preses, cosa que no va aconseguir, a base de molta perseverança, fins a l’any 1995 gràcies al suport de la seva dona, Carme Jou. No es cansa de repetir que sense ella, els Gegants no haurien estat possible, considerant la complexitat de la vestimenta que la Carme, ella mateixa una veritable artista de les teles, va dissenyar i confeccionar.
El nom i atributs dels gegants van sorgir clarament arran d’una foto d’un testament de l’any 1922 que Ramon Grabulosa li proporcionà; tot i que Mn. Joan Pagès sempre li deia que Les Preses era un poble nou i que per tant no existia documentació. A partir, però, d’aquest document, Mn. Joan va aficionar-se a escriure sobre la història local i comarcal, aconseguint l’any 1980 la publicació del seu primer llibre, “Olot durant el trienni liberal 1820-1823”. Posteriorment en vindrien molts més, sempre amb la valuosa col·laboració d’en Miquel Duran per a aconseguir un disseny de les portades que combinés atractiu i rigor històric.
Tornant als gegants, des de bon principi en Miquel Duran tenia clar que es dirien Elionardis i Ricarda, en homenatge als personatges més antics documentats a Les Preses. La gegantessa portaria a la mà un ram de balca, planta molt abundant en aquella època en què el poble pressenc era una zona plena d’aiguamoixos. Per la seva banda, el gegant duria el pergamí testament. Arribat a aquest punt, només faltava un aspecte per resoldre: com seria la faràndula? Examinant tota la faràndula existent que li fou possible, Duran s’adonà que existia tota classe de bestiari, però buscava alguna cosa ben especial. La reeixida idea va arribar per casualitat: un dia, mentre pintava pels voltants de Les Preses, va observar uns calabotins en un bassal i exclamà: “Ja ho tinc!”. I és que així, a més de la flora de l’època el seguici comptaria també la fauna històrica, els Calabotins i la Granota. Tots junts van debutar, sota la seva supervisió, el 25 de Maig de 1997, aconseguint una gran acollida de públic.
No és pas estrany doncs, que Montserrat Vayreda, l’any 1970, el bategés amb el sobrenom “el pintor de les Preses”, distinció que sempre ha portat amb molt d’orgull.
PRINCIPALS GUARDONS
Més de 70 personatges entre periodistes, poetes, escriptors, articulistes, crítics d’art i historiadors com Josep Valls, Joan Teixidor, Ramon Grabulosa, Lluís Busquets, Joan Basté, Pere Font, Ricard Creus, entre molts d’altres, han escrit sobre la seva obra. L’any 1967, la Diputació de Girona li premia la pintura a l’oli titulada “Les Preses”, poble on viu i treballa en un taller ample i espaiós amb vistes al Canigó. D’aquest refugi creatiu n’han sortit més d’un miler de quadres, molts dels quals porten per títol “Les Preses”. Així doncs, no té res d’ estrany que Montserrat Vayreda, l’any 1970, el bategés amb el sobrenom “el pintor de les Preses”, distinció que sempre ha portat amb molt d’orgull. També el cineasta Josep M. Melció li va dedicar, l’any 1979, un reportatge amb guió de Lluís Espunya que va titular “El pintor de les Preses”.
L’any 1980, “Els amics dels Vescomtat de Bas”, li van fer un homenatge per la seva valuosa aportació a l’entitat. Sis anys més tard, publicà el llibre “Els pobles de la Garrotxa”, volum que inclou reproduccions a l’oli i dibuixos de tots els pobles de la Garrotxa, amb textos de Ramon Sala. L’any 1992 va realitzar el cartell del 30è aniversari de l’aplec de la Sardana d’Olot. L’any 1997, al Casino Menestral de Figueres, ciutat on està considerat com l’ambaixador de l’Empodrà a la Garrotxa, li varen fer un homenatge i li van editar un bloc de reproduccions de diverses pintures seves. La presidenta d’aquesta entitat, Marta Subirós, li encarregà el cartell del 50è aniversari de la Fira del dibuix i la pintura de Figueres.
L’any 2002 el cineasta olotí Jesús Codinach, dins la col·lecció “Disseny i Color”, li dedicà un reportatge titulat “Miquel Duran el pintor de les Preses”, que comptà amb guió de la periodista Neus Duran i amb la veu en off del popular periodista radiofònic Josep M. Francino. L’any 2007, va publicar el llibre “Miquel Duran el pintor de les Preses”, amb textos de Domènech Moli, Josep Murià, Jordi Pujiula i Montserrat Vayreda. Durant la seva llarga trajectòria, només faltava que li dediquessin una sardana: ho va fer, l’any 2013, el músic i compositor Agustí Pedrico Esparcia. Es va estrenar en el marc dels actes de la Festa Major i la van batejar, com no podia ser d’altra manera, “El pintor de Les Preses”.
- 1958: 1r premi Prov. De pintura ràpida de Girona
- 1960: 1r premi Prov. III Certamen arte de Girona
- 1962: 2n premi VII Exp. Educación y descanso
- 1965: 1r premi pintura ràpida a Ripoll
- 1967: 2n premi pintura ràpida a Banyoles
- 1967: 1r accèssit XII Conc. Provincial de arte
- 1980: Diploma dels “Amics del vescomtat de Bas” en les seves noces d’argent amb la pintura
- 1986: Placa concedida per l’Excel·lentíssim Ajuntament de les Preses per la publicació del llibre “Els pobles de la Garrotxa”
- 1987: Placa “Amics del Vescomtat de Bas” per la publicació del llibre “Els pobles de la Garrotxa”
- 1989: Premi d’honor, 2n concurs de pintura de Beget
- 1991: Premi d’honor IX concurs de pintura “Amics del Vescomtat de Bas”
- 1991: Placa concedida per l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca en el V aniversari de la publicació del llibre “Els pobles de la Garrotxa”
- 1992: Placa concedida per l’Agrupació Sardanista d’Olot en motiu de la confecció del cartell del 30è aplec sardanista
- 1997: Homenatge, nomenat pintor de l’any de la XXXVII fira del dibuix i la pintura de Figueres
- 2007: Nomenat Trabucaire 2007. Associació amics de l’Alta Garrotxa Beuda, 17 de novembre de 2007. Glosa del nou trabucaire per Joan Corominola i estrena de goigs amb veu i guitarra d’Angel Girona, lletra de Joan Casulà i música de Mn. Lluís Solà. En aquest mateix dia, se li atorgà la medalla de l’entitat pel seu president Ramon Sala i Canadell
- 2010: Placa concedida pel Casino Menestral Figuerenc en agraiment a la fidelitat amb la fira del dibuix i la pintura de l’1 de maig
- 2010: Nomenat President d’Honor per unanimitat per la junta directiva del Centre Cultural de les Preses
- 2011-2012: Artista convidat per l’Associació de Pessebristes de Girona
- 2021: XV premi Garrotxí de l’any (9 Juny). Guardó amb figura de bronze