“L’art ha nascut de l’observació i de l’estudi de la natura”
Ciceró
Sota el paisatge idíl·lic de La Garrotxa s’hi amaga el batec de pulsions geològiques mil·lenàries que pugnen per sortir a la superfície: la natura exuberant, que conforma un paisatge únic capaç de transformar-se completament amb pocs quilòmetres de distància, sorgeix del foc i les convulsions de la seva ànima més profunda. Així, la pintura de Miquel Duran es transforma a la seva paleta donant lloc a obres que han passat per l’ebullició de la seva creativitat i tenen, invariablement, més d’una lectura per a qui sap endinsar-se en el seu art. Paisatges de bellesa corprenedora que amaguen detalls per descobrir, la tempesta abans de la calma, o una serenitat sempre rica en matisos.
“Escull només una mestra; la natura”, recomanava un dels grans mestres de la història de la pintura, Rembrandt. I això, no es pot negar, és el que sempre ha fet Miquel Duran. Tot i comptar entre els seus preceptors a figures com Joan Sibecas, la natura ha estat sempre la seva autèntica font d’inspiració i insuperable mestra. I no només parlem dels paisatges més propers, que li han valgut, per part d’artistes com la poetessa Montserrat Vayreda, el sobrenom de ‘pintor de Les Preses’, sinó la de tota la comarca, que es coneix de pam a pam, i la de l’Empordà, la seva segona casa.
“Mira profundament la natura, i llavors ho comprendràs tot millor”, deia Einstein. I això, sens dubte, és el que ha fet sempre Miquel Duran.
